APPLE TREE YARD
Apple Tree Yard és una sèrie que TV3 va retransmetre durant les festes del Nadal de 2018 i em va impressionar per la tendresa i el sentiment que traspuava.
He consultat a la Viquipèdia i he llegit el següent:
Apple Tree Yard és un thriller de televisió britànic, adaptat de la novel·la homònima de Louise Doughty. La minisèrie de quatre episodis es va encarregar el 2016 i el primer episodi es va estrenar BBC One el 22 de gener de 2017. Emily Watson és la protagonista principal de la novel·la, la doctora Yvonne Carmichael, amb Ben Chaplin interpretant el paper del seu amant, Mark Costley. Apple Tree Yard segueix la història de Carmichael, una científica poc afortunada de cinquanta-quarts, que comença una aventura amb Costley, tot i que ignora completament els seus antecedents.
REPARTIMENT
- Emily Watson com a Yvonne Carmichael
- Ben Chaplin com a Mark Costley
- Mark Bonnar com a Gary Carmichael
- Steven Elder com a George Selway
- Kezia Burrows com a Kate Costley
- Susan Lynch com a Susannah
- Creada por: Amanda Coe, Louise Doughty
País de producció Regne Unit
Llengua original anglès
Canal original BBC One
Doncs és tal com diu el resum molt resumit que he llegit. Només afegir que el Apple Tree Yard és el nom d’un carrer important per a ells i que en la sèrie, voleiant com filagarses de boira hi endevines amor, molt d’amor d’aquell que en diuen passió i que sobrepassa absolutament l’altre amor, el del marit o la dona, el dels fills i els companys, un amor o passió que ho impregna tot i que ho redueix tot a l’únic àmbit de l’amant i de l’estimada.
En la història hi ha la trama obligatòria que dibuixa muntanyes russes, i quan t’adones que del cim del cel caus fins el fons més tenebrós descobreixes que no és només una argúcia literària d’aquelles que fan que no sempre tot vagi bé, sinó que s’arrapa a l’infortuni per demostrar que l’amor és poderós i la passió necessària per viure, i que allò que enteníem per viure no és viure sinó sobreviure, perquè la vida està allà, a la frontera entre la felicitat i la tragèdia, entre la seguretat i la inclemència. Fins i tot el pitjor dels moments hi veus els missatges d’amor. Acostumats a tones de missatges adoctrinants t’alegra trobar una història alternativa on la vida és bonica, on l’espera és emocionant i inclús l’absència és esperança.
Enhorabona a Louise Dougthy per escriure la història, veneració a la directora Jessica Hobbs per transmetre-ho tan clar, gratitud als protagonistes, Emily Watson i Ben Chaplin. I a tots els altres que hi ha participat per fer-ho creïble.
Si us agraden les històries d’amor, d’aquell amor important, no us la perdeu.
Aleix Font
19 de gener de 2019.
